“No Lugares”
José Carlos Suarez
Fundación la Caixa Tarragona, Julio 2002

“La bilioteca de la felicidad”

L´aparent iconografía d´escenes de tortura, crueltat, desesperació, mort i desassosec que conformen l´obra de Lidó Rico és l´al.legoria d´euna societat agónica on la fragmentació de la figura, en la qual el rostre hi té un paper destacat, i l´aglomeració com a expressió de multituds indefinides situades en espais també indefinits, li servexen per fer una reflexió sobre l´existència humana i els seus comportaments. Mitjançant un procés tècnic molt elaborat, a través del qual se submergeix literalment en escayola ( evidencia que tota creació comporta certa dosis de risc i sofriment ) , ens parla d´un jo que utilitzi el seu propi cos, no és individual, sinó col.lectiu, A la vegada, també ens parla d´una realitat que sota l´aparença externa amaga una realitat interior molt més complexa, on la ironia actua com a contrapunt, talment com un mirall deformador que ens retorna la nostra propia imatge mental.